Any nou, neu bona

L'any nou ens arriba amb un fred que pela, i una nevada que ens ha pintat de blanc tot el nostre habitual paisatge, fa tan de temps que no veia nevar que de cop m'han vingut les imatges de les nevades de la meva infantesa , grans nevades no com la de aquest inici de l'any nou, que tan sols ha enteranyinat una mica la serra de Collcerola. Les grans nevades de la meva més tendra infancia eran esplendides, generoses i contundents, fins el punt que ens canviava la nostre vida quotidiana la qual cosa ens omplia de alegria.Els camins i els carrers quedaven bloquejats i per tan ens lliuravem d'anar a escola, ens pasavem les hores rera els vidres mirant aquella inmensa enfarinada que pintava una nova cara a tot el nostre entorn,els arbres , les cases, les muntanyes.., tot ens era familiar però desconegut . Els vespres a la vora del foc els avis contaven rondalles a la llum d'alguna espelma o quinqué ja que la majoria de vegades la llum electrica havia estat tallada per la nevada i restavem uns quants dies "a les fosques" com deia l'avia.Quant ens enviaven cap a Sant Cugat, es a dir cap a dormir, ens acompanyaven els fantasmes dels personatges de les rondalles, que en la foscor tan sols trencada pel lleuger resplandor de la neu, ens atemorien i no acosiguiem agafar el son.

Al cap d'un parell de dies els homes del poble obrien rases pels carrers i repreniem la normalitat, tornant a l'escola, amb la emoció afegida de caminar entre les rases obertes amb la neu que ens semblaven talment trinxeres d'una guerra imaginaria en la que nosaltres erem la tropa, els soldats rasos armats fins a les dents amb les boles de neu que comprimiem al máxim, fins al punt de convertir-se en autèntics projectils en una mena de batalla campal no tan pacifica com podia semblar.., i desprès aguantar el fred que es filtrava per tot arreu,amb aquella tronada aula de l'escola pública de poble rural, si la recordo ara amb revè la imatge del fred impenitent que patiem en aquell espai inmens amb una petita estufa de llenya el bell mig de l'aula envoltada de fileres de "pupitres" per totes bandes, i jo sempre "condemnat" a seure a la ultima fila per culpa de la meva incontinència verbal. Aquell fred glacial et paralitzava els dits fins al punt d'haver d'escriure amb guants de llana, aquells guants amb les puntes dels dits escapçades amb els quals escribia aquells qüaderns d'una caligrafia impossible plena de taques i esborranys.

Tots aquets records han estat desvetllats per aquestes nevades d'enguany, desde la nostra confortabilitat consumista del 2009, la qual cosa fa que parlar d'aquells freds de la meva infantesa plena de penellons, sembla que parli de la prehistoria però que te el valor afegit de reconciliar-me amb el temps que m'ha tocat de viure, sovint tan bescantat de manera no prou justa.

El Nadal dels Poetes

Cada any quant s'acosta el Nadal, em revenen un munt de contradiccions que no s'acaben de resoldre mai, per una banda els Nadals d'ara amb les seves lluminàries i l'excés de consumisme, em provoquen el desig de passar-los de llarg com si no hi fossin, però és un desig inútil, perquè com diu el poeta "cada any trona aquesta nit", la nit de Nadal.
I tronen de manera inevitable els records dels Nadals idealitzats, es a dir els Nadals de la infantesa amb els pares i els avis, guarnint el Pessebre amb la molsa i arboç, la cova d'escorça i suro i les velles figures antigues, que guardaven de tants anys, amb els pastors , els bens, el bou i la mula i l'Àngel que ens protegia de mals averanys.., i tota la família fent pinya i cantant les nadales al seu entorn i sobretot els versos, els versos de Nadal.
Quants poetes han cantat al Nadal al llarg dels anys en la nostra llengua? Nosaltres ens em endinsat en les diverses antologies poètiques i em seleccionat una gran diversitat d'autors que van des de els més clàssics fins els més contemporanis i amb tots ells per companyia em confegit un muntatge que titulem:

EL NADAL DELS POETES
Seran les paraules de:
Clementina Arderiu, Joan Maragall, Milà i Fontanals, Guerau de Liost, Màrius Torres,Jacint Verdaguer

Ens agrada la poesia de Nadal, tan arrelada a la nostra terra, amb la seva gran riquesa fonètica, madurada, quasi inventada en cada vers. Tot és vist de tan a prop en els poemes de Nadal.., el paisatge és tan real, tan ben dibuixat que s'esberla i la muntanya es fa pols i llueix com placa d'or.Tot és tan immediat, tan proper,que has de procurar que els versos te'ls llegeixi, te'ls digui un altre, per tal d'ordenar la municiosa realitat que els vers ens ofereix. Heus aquí el nostre treball; dir el vers, clar, intim a cau d'orella o si cal contundent per tal que les paraules esdevinguin instants simultanis de llum.Seran les veus de:
Teresa Alegret
Mercè Capdet
Mercè Ibàñez
Anna Mª Martí
Anni Solans
Montsina P, Abellana.
Musica: Nadales tocades per instruments populars.
Selecció dels poemes, Muntatge i Direcció:Josep Casalí

El Nadal dels Poetes

ntonia Salvà, Àngel Guimerà, Tomàs Garcés, Josep Mª de Sagarra, Josep Mª Lopez Picó, Pere Quart, Joaquim Folguera, Sebastià Pons, J:V.Foix, Josep Carner,Joan Vinyoli, Carles Riba, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Jordi Albertí, Joan Salvat-Papasseit, Marta Pessarrodona, Joan Teixidor, Josep Palau Fabre, Anton Carrera, Marius Sampere...



Ens agrada la poesia de Nadal, tan arrelada a la nostra terra, amb la seva gran riquesa fonètica, madurada, quasi inventada en cada vers. Tot és vist de tan a prop en els poemes de Nadal.., el paisatge és tan real, tan ben dibuixat que s'esberla i la muntanya es fa pols i llueix com placa d'or.

Tot és tan immediat, tan proper,que has de procurar que els versos te'ls llegeixi, te'ls digui un altre, per tal d'ordenar la municiosa realitat que els vers ens ofereix. Heus aquí el nostre treball; dir el vers, clar, intim a cau d'orella o si cal contundent per tal que les paraules esdevinguin instants simultanis de llum.

Seran les veus de:

Teresa Alegret

Mercè Capdet

Mercè Ibàñez

Anna Mª Martí

Anni Solans

Montsina P, Abellana.



Musica: Nadales tocades per instruments populars.





Selecció dels poemes, Muntatge i Direcció:

Josep Casalí.

Fet divers

El més de desembre del 1938, segons em va explicar la meva avia, una dona infanta un noi dins
d'un refugi on havien anat a parar fugint a corre-cuita dels bombardejos feixistes en que tan sovint
castigaven Barcelona aquell hivern tan difícil d'oblidar per els que van patir-lo.La dona va infantar en silenci sense grans escarafalls, com les ovelles que no en saben res d'aquell misteri tan estrany
que els passa. Es fe un gran silenci en el refugi que tan sols va trencar el plor de l'infant nounat,
lentament la gent va començar a entonar amb veu baixa una cançó de bressol que va anar pujant
de to fins arribar a un esclat final d'alegria,"La cançó del noi de la mare" que també és una de les
nostres nadales més populars va sonar en aquell fosc i brut refugi com la cançó del miracle.., ja que
era com un miracle que en mig dels bombardejos d'aquella guerra que segava tantes vides, al bell mig d'aquell estrall nasqués una nova vida..,potser era un adust consol pensar que en mig d'aquella gran barbàrie la vida continuava el seu curs...

Mes endavant, un cop acabada la guerra varen voler saber com seguia aquell infant nascut en aquelles difícils circumstàncies, i algú els va assabentar que aquell infant havia mort trepitjat per la gent un dia que sonant la alarma de bombardeig la gent es precipitava escales avall cap a l'entrada del refugi, dissortat infant que va trobar la mort en el mateix lloc on va néixer.

Fins aviat

avui tretze de juny m'acomiado per una temporada, per vacances espero tornar aviat imtrobar-me amb algun comentari en el meu blog.
Arreveure¡¡.

Diada del Corpus i la patum

Avui diada del Corpus, com cada any amb revè a la memòria el so del tabal i el cervell amb retruny amb el martelleig de patum-patum-patum,per els que som fills del Bergadà la diada del corpus no ens passa mai desapercebuda, tot i que ara
sigui dia feiner,el sentiment patumaire regredeig sempre.
De petit la diada del corpus era una de les festes més senyalades del nostre entorn,els pobles guarniem els carrers amb les tradicionals enramades,i les catifes de flors per a la processò de la tarda del dia de Corpus. tot el poble lluïa d'una manera molt especial,sobretot si el temps es mantenia lluint un sol ben esplèndit, balcons i finestres es guarnien amb domassos tapissos i cobrellits
juntament amb les enramades, les catifes de flors i de tan en tan algun altar que els veins improvitzaven amb força imaginació i no massa miyjans materials.
Tot plegat feia que aquesta diada es convertís un una de les festes més principals
de l'any i per acabar de completar el diada,al vespre pujavem fins a Berga per participar a la patum, a la plaça de sant Pere plena de gom a gom,ens emocionavem participant en els diversos salts de la patum fins arribà a la màxima eclosió en els plens en una disbauxa de foscor, foc i polvora i desprès traguejar la tipica barreja i de retorn cap al poble embriagats per l'emoció i marejats fins el vomit per les giragonses de la carretera i eccès d'una diada que depassava de bon tros
totes les nostres minses capacitats d'adolescent novell.

.

Viure al dia

Senyora Rovira: No arribà a casa. a la cantonada Provença-Aribau, el primer cotxe de comité mobilitzat, conduït per un novençà, va atropellar-la. Morí a l'Hospital Clínic l'endemà a la matinada.

Maria Areny, compromesa en un afer de falsos passaports, fou detinguda el més de novembre del 1936, alliberada el més de juny del 1937. Morta durant el bombardeig del carrer de Corts 1938.

Joana Pifarré, ferida en el bombardeig dit de la casa, Elizalde, gener del 1937, calgué amputar-li una cama. El seu marit havia estat trobat mort a l'arrabassada un mati d'agost del 1936. Es tractava evidentment d'un error.