Diada del Corpus i la patum

Avui diada del Corpus, com cada any amb revè a la memòria el so del tabal i el cervell amb retruny amb el martelleig de patum-patum-patum,per els que som fills del Bergadà la diada del corpus no ens passa mai desapercebuda, tot i que ara
sigui dia feiner,el sentiment patumaire regredeig sempre.
De petit la diada del corpus era una de les festes més senyalades del nostre entorn,els pobles guarniem els carrers amb les tradicionals enramades,i les catifes de flors per a la processò de la tarda del dia de Corpus. tot el poble lluïa d'una manera molt especial,sobretot si el temps es mantenia lluint un sol ben esplèndit, balcons i finestres es guarnien amb domassos tapissos i cobrellits
juntament amb les enramades, les catifes de flors i de tan en tan algun altar que els veins improvitzaven amb força imaginació i no massa miyjans materials.
Tot plegat feia que aquesta diada es convertís un una de les festes més principals
de l'any i per acabar de completar el diada,al vespre pujavem fins a Berga per participar a la patum, a la plaça de sant Pere plena de gom a gom,ens emocionavem participant en els diversos salts de la patum fins arribà a la màxima eclosió en els plens en una disbauxa de foscor, foc i polvora i desprès traguejar la tipica barreja i de retorn cap al poble embriagats per l'emoció i marejats fins el vomit per les giragonses de la carretera i eccès d'una diada que depassava de bon tros
totes les nostres minses capacitats d'adolescent novell.

.